ITINERARI 01
CAPELLADES
L’itinerari de Capellades és el més urbà i el més curt. Tot i això és un dels itineraris on podrem veure més elements del patrimoni paperer. Partirem de la Bassa i el Molí de la Vila (seu del Museu Molí Paperer de Capellades) per seguir el Rec del Corronaire fins al Mirador de la Miranda, des d’on podrem veure els Molins de la Costa. El recorregut ens farà baixar cap a l’antic Camí Ral, on hi ha el nucli de la Font de la Reina. Resseguirem el riu Anoia per sota del Capelló fins al Pas de l’Aigua des d’on tornarem a pujar a Capellades.
Descarrega’t l’itinerari!
ESPAIS
DESTACATS
MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES
Situat a Capellades, el Museu-Molí Paperer està ubicat a l’antic molí paperer “Molí de la Vila”, que conserva l’estructura pròpia dels molins paperers del segle XVIII. Al costat hi ha la Bassa, una surgència d’aigua natural i cristal·lina, que era utilitzada per 16 molins paperers d’aquesta vila. A les sales d’exposició permanent del Museu es recull la història del paper des dels seus orígens fins als processos actuals de fabricació. Al soterrani del molí, on encara avui es continua elaborant paper fet a mà, el visitant pot conèixer detalladament tot el procés artesanal del paper, amb eines i maquinària originals. Les col·leccions i la documentació que s’hi conserven fan d’aquest Museu un dels centres més importants d’abast internacional dedicats a l’estudi i la difusió del paper en tots els seus àmbits.
ELS MOLINS DE LA COSTA
A Capellades hi havia dos grups de molins paperers; els molins de la costa i els molins del pas de l’aigua. El de la costa era el més nombrós, beneficiari de l’aigua de la bassa del molí de la Vila (seu del Museu Molí Paperer de Capellades), que feia moure el motor hidràulic de la roda de calaixos per la Sèquia Major o rec del Corronaire, per aquest ordre: Molí de la Vila, Molí del Fages, Cal Fortugós, Molí del Pla o de Cal Tillo, Cal Castells, Cal Mata, Cal Separa, Ca l’Anton, Molí Xic, Cal Ferreres, Cal Gats, Molí d’en Pau Vidal, Molí d’en Pere Joan, Ca l’Almirall, Molí d’en Tortet i la Molina.
ABRIC ROMANÍ
Geològicament, l’Abric Romaní és una balma que s’obre dins el que es reconeix com a Cinglera del Capelló. Aquesta cinglera és un massís travertínic d’un km de llargada i d’uns 50 metres de potència mitjana format per l’acció d’aigües carbonatades que fossilitzen colònies vegetals. Al llarg d’aquest massís la caiguda d’aigua va formar també un conjunt considerable de balmes, cornises o capellons, sota els quals varen establir els seus hàbitats nombrosos grups humans prehistòrics. D’entre totes aquestes ocupacions, destaca per la seva gran importància el jaciment paleolític de l’Abric Romaní.
El jaciment arqueològic de l’Abric Romaní fou descobert el dia 9 d’agost de l’any 1909 per un industrial paperer capelladí, Amador Romaní i Guerra. Avui, és considerat un dels principals jaciments neandertals del món. Des de 1983, les excavacions han estat dirigides pel Dr. Eudald Carbonell. I han tret a la llum desenes d’objectes de fusta i més de dues-centes llars de foc que han permès documentar els sistemes de vida d’aquestes comunitats de caçadors-reol·lectors.
LA FONT DE LA REINA
El veïnat de la Font de la Reina constituïa un lloc estratègic de pas en el Camí Ral en el sector que unia la vila d’Igualada amb la de Piera, fet que explicaria l’existència de nombrosos hostals. A tocar del portal d’un d’aquests establiments adreçats als viatgers -Can Carol, datat entre els segles XVI-XVII hi ha una font neoclàssica esculpida en forma de bust femení, de la qual brollaven dos raigs d’aigua dels seus pits.
Es creu que fou esculpida en memòria de la reina Peronella d’Aragó, muller de Ramon Berenguer IV, que al 1151, traslladant-se a la ciutat comtal, va passar pel lloc, que ha conservat en el seu topònim el fet històric.
La Font de la Reina es convertí en un enclavament de constant moviment de carros que transportaven paper cap a l’interior de la Península.
PAS DE L’AIGUA
Aquest conjunt de molins paperers era format pel Molí Vell, Cal Manel i Cal Violant. L’aigua que movia les rodes provenia de la resclosa que hi ha sota el barret del Capelló. I se l’anaven passant de l’un a l’altre. A part, per a l’aigua de tina, per fabricar el paper, tots tres treien aigua de mina.
